RECORDAR ES VIURE:
Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Per JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memories i patrimonis).
LA VISITA PASTORAL DEL BISBE PAHOLAC A LA PARRÒQUIA D'ALBALAT (RIBERA DE CABANES), EN L'ANY 1315.Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.
INTRODUCCIÓ:
Francesc de Paholac, religiós nascut a Morella va ser Bisbe de Tortosa entre
els anys 1310 i 1316. En 1314 el morellà Paholac, va girar una visita als pobles de la seua diòcesis, on va anar redactant un informe més o menys extens, de la situació i de la moral
pública dels veïns de cada una de les parròquies de la seua diòcesis, per les
quals passava en visita pastoral; el dit informe es reomplia a partir de les
manifestacions d’una senzilla representació de persones relleva'ns de cada una
de les viles i parróquies rurals que visitava per la missió pastoral, este és un
tipus de visita habitual que han realitzat de sempre els Bisbes a totes les parròquies i
comunitats de la seua diòcesis, on el Bisbe te trovades amb el clero, els religiosos
i els laics para exhortar-los a tenir una vida de fe, en la moral i en la
pràctica cristiana, i examina i valora les estructures i instruments destinats
al servei pastoral. Cada Bisbe deu de visitar total o parcialment les
parròquies de la seua diòcesis en visita pastoral, de manera que al menos cada
cinc anys cada bisbe complete personalment la visita a la totalitat de les
parròquies de la seua diòcesi. En el temps de les visites pastorals del bisbe
Paholac entre els anys 1314 i 1316, eren en uns moments dificils y revolts per disputes i
conflictes bèl·lics per motius territorials, de propietats, de convivencia i
religiosos, la gent que poblava el territori era de costums, religions,
origen's, dialectes, races étniques i costums molt diversos, i calia conéixer i
cohesionar a la parroquia per a encaminar cap al bon camí a la fé cristiana, i
per tant Paholac va ser un bisbe prestigios que va intentar arreglar les coses
de la seua diòcesi, de la millor manera que va poder i saber, anant un poc més
enllà de allò que avui dia podria ser una simple visita pastoral.
EXPOSICIÓ: La visita pastoral a la parroquia d’Albalat pel bisbe Paholac, va ocórrer en un mes de gener concretament el divendres, dia 1 de gener de l'any 1315 (Die veneris, kalendas ianuarii ) i es va interrogar sobre preceptes de la moral dels veins de la parròquia d'Albalat, a cinc persones rellevants del llóc, al Justícia Joan Pons , als jurats en Pere Spelt i Jaume Fortuny, i a dos homens més, en Pere Garriga i Doménec de Bernat. La visita del Bisbe Paholac es tal volta un dels documents més antics sobre esta parròquia al que e pogut accedir gràcies a la deferencia i col-laboració del historiador castellonenc Alvar Monferrer i Monfort. Fonts documentals: (Arxiu Capitular de la Diòcesis de Tortosa, secció “Visitas Pastorales” bajo la signatura actual Nº 276 con el título: «Visita Canònica de la Diòcesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac»).
DESCRIPCIÓ HISTÓRICA I ARQUITECTÓNICA DE LA PARRÒQUIA RURAL D'ALBALAT: L’església fortalesa d’Albalat es troba en la comarca castellonenca de la Plana Alta, al terme municipal de Cabanes (Castelló), i está dedicada a l'advocació de Nostra Senyora de l'Asunción o Santa Maria. Esta església és una construcció dels períodes de reconquesta, va ser construïda al segle XIII pel bisbat de Tortosa als peus d'un castell del mateix nom a la Ribera de Cabanes, on va estar el llogaret d'Albalat dels Ànecs. Esta església de reconquesta és una construcció en un molt bon estat de conservació i és una mostra de primera importància històrica i artística del territori valencià, és una joia arquitectònica medieval. El conjunt es compon de la nau de l'església dividida en quatre trams, coberta per una volta de canó apuntat amb elements gòtics de l’època, la capella major és semicircular coberta per volta d'ogives, la part defensiva de la torre, amb diversos espais únics com les considerables dependències de vigilància, les terrasses almenades, en la fortificació posterior es va elevar el mur fins a la part de les teulades, sobre la capella s'alça una torre que segueix la mateixa forma rematada en una terrassa emmerletada on esta l'espadanya de la campana. Té dos dependències de vigilància i guàrdia. En la part dreta de l'edifici als peus hi ha una dependència annexa de doble altura que podria ser l'antiga rectoria. La erificació d'esta església era la de ser una parròquia rural cristiana per a donar servei religiós en l'època de reconquesta a la comunitat campesina del llogaret d'Albalat dels Anecs. Posteriorment al segle XV-XVI va ser fortificada molt probablement per l'amenaça dels pirates barbarescos que assolaven la costa, possiblement traç l'important atac a la veïna localitat de Torreblanca en l'any 1396-1397. En esta església fortalesa d’Albalat va estar i va fer parada el rei Jaume I en un viatge procedent de la fortalesa d'Orpesa en viatge cap al nord del Regne de Valencia.
L'ESQUEMA DEL QÜESTIONARI DE LA VISITA PASTORAL DISSENYAT PEL BISBE FRANCESC DE PAHOLAC: Segons l’esquema que proposa Mª. T. García Egea (1993: 42-44), la primera part del qüestionari es titula “Contra clericos” (contra els clergues) i consta de 19 preguntes, a través de les quals el Bisbe va tractar de copsar la moralitat d’aquest estament i com complien els vicaris de l'església amb el seu ministeri sacerdotal. Els temes i preguntes de l’interrogatori són:
PRIMERA PART CONTRA CLERICOS (CONTRA ELS CLERGUES):
I.— Residència personal del rector.
II.— Documentació que acredita la seua ordenació.
III.— Promoció concedida dins de l’any que va obtenir la col·lació o permís d’exercir.
IV.— Si ha mort algun feligrès sense rebre la confessió, la comunió, el baptisme o la unció dels malalts, per negligència del rector o del vicari.
V.— Usos dels ingressos econòmics de l’església.
VI.— Dotació suficient de l’església pel que fa a llibres i ornaments litúrgics.
VII.— Servidors idonis i habituals que atenen el servei de l’església.
VIII.— Deure de l’hospitalitat.
IX.— Honestedat en la forma de vestir, ús de l’hàbit talar i mostrar la tonsura o coroneta.
X.— Pecats de blasfèmia, homicidi, sortilegi o sacrilegi.
XI.— Pecats d’heretgia, creences herètiques, ocultisme, etc.
XII.— Pecat de concubinatge.
XIII.— Si és jugador públic, de jocs d’atzar o jocs de daus.
XIV.— Si és negociant o usurer públic.
XV.— Simonia en l’orde sacerdotal, el benifet eclesiàstic i l’administració de sagraments.
XVI.— Celebració correcta de l’ofici diví des del càntic del gradual fins al completori.
XVII.— Lletres dimissòries del bisbe exhibides pel vicari.
XVIII.— Cura d’ànimes encomanada pel bisbe al vicari.
XIX.— Si els fills del rector, del vicari o d’un altre prevere actuen en l’altar.
SEGONA PART CONTRA LAYCOS: La segona part titulada contra laycos consta d’11 preguntes, a través de les quals es tracta de copsar la moralitat dels fidels, llurs relacions amb la parròquia i el compliment de les obligacions dels cristians. Les preguntes i temes del qüestionari contra els laics foren les seguents:
I.— Estat civil i pràctica del concubinatge.
II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia.
III.— Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.
IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos.
V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.
VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques.
VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives.
VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis.
IX.— Compliment dels llegats pietosos.
X.— Compliment del pagament de delmes i primícies.
ACTA DE
LA VISITA PASTORAL DE PAHOLAC A ALBALAT:
(Fol. 66) ALBALAT
Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener).
Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
Contra laycos
Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse.
TRADUCCIÓ (del llatí al valencià per Alvar Monferrer i Monfort).
ACTA CONTRA ELS CLERGES.
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
ACTA CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan, fins el que pot cadascú.
ANÁLISIS EXTENSIU DE L'ACTA D'ALBALAT:
ACTA CONTRA ELS CLERGES: Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
- Contestacións al questionari, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al justicia…i al jurat …. ambós d'Albalat …. sobre el comportament del Clergat
CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan fins el que pot cadascú.
Contestacións als questionaris, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al vicari d'Albalat …. sobre el comportament dels laics:
(I.—Estat civil i pràctica del concubinatge.= contestació, No).
(II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia= contestació, No).
(III.—Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.= contestació, No).
(IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos= contestació, No).
(V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.= contestació, no ho fan tots).
(VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques= contestació, no ho fan tots).
(VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives=contestació,......).
(VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis= contestació, fan fins el que pot cadascú).
(IX.— Compliment dels llegats pietosos= contestació,fan fins el que pot cadascú).
(X.— Compliment del pagament de delmes i primícies = fan fins el que pot cadascú).
(XI.— Correccions que hi farien entre el poble o el clergat = contestació,….).
ALBALAT:
GARCÍA EGENA, Mª Teresa (1993). La visita pastoral de la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac. 1914. Castelló, Diputació Provincial, pp. 294-297. El text original va en llatí i en cursiva, La resta en valencià, les traduccions entre parèntesi, com també alguns aclariments. La documentació dóna aquestes dades i prou. Hi a una segona història, sobre un altre concubinari, i una tercera amb el text de la visita a Albalat. En aquesta surten altres persones a les que el bisbe interroga.
PRIMERA HISTÒRIA: MOSSÈN ARNAU VINADER, PREVERE I VICARI DE L’ESGLÉSIA D’ALBALAT.
(Fol. 50 v.)
Visita pastoral Sancti Mathei (de Sant Mateu). Die Iovis, XIIº kalendas decembris. (Dijous, dia 12 de les calendes de desembre. 20 de novembre).
Arnaldus Vinader tenet in loco de Albalat publice concubinam, nomine cuius ignorant… (Arnau Vinader té al lloc d’Albalat públicament una concubina, el nom de la qual ignoren…)
(Fol. 51 r.)
Super XIIº. dixerunt quod sic, predictus Arnaldus Vinader et predictus Romeus Siurana quandam nomine Teresa. (Sobre el punt XII (qüestió sobre si tenien concubina): Van dir que sí, el citat Arnau Vinader i el citat Romeus Siurana, una tal de nom Teresa.
(Ara ja sabem el nom, Teresa, i, pel que diu, la tenía a mitges amb un altre mossèn, un tal Romeu Siurana. Potser aquesta Teresa era diferent a la desconeguda que vivia a Albalat. És a dir, la Teresa serviria a tots dos i la d’Albalat seria sols del Vinader).
Super XIIIº dixerunt quod viderunt multotiens ludentem Arnaldum Vinader ad aleas in platea (Sobre el XIIIº (qüestió sobre si jugaven a jocs de sort), van dir que havien vist moltes vegades Arnau Vinader que jugava als daus en la plaça.
Fol. 51 v. En la mateixa localitat i data:
Fuit vocatus Arnau Vinader, predictus, de quo fuit inventum quod tenebat publice concubinam. Et dominus episcopus processit contra eum ut sequitur... (Fou cridat el citat Arnau Vinader, del qual fou trobat que tenía públicament una concubina. I el senyor bisbe procedí contra ell con segueix...)
Cum nos Franciscus, miseratione divina Dertusensis episcopus, invenerimus Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato, tenentem publice concubinam, idcirco eundem in XX morabatinos concempnamus iuxta constitutionem synodalem Dertuse, nobis solvendis hinc ad unun mensem continuo numerandum, propter quos solvendos, monemus ipsum primo, secundo et tercio peremptorie, quod dictam quantitatem nobis solvat infra terminum supradictum, aliter contra eum excomunionis sententiam ferimus in hiis scriptis. Item condempnamus eundem Arnaldum propter ludum in XX solidos sub eadem pena et in eodem termino pro solvendis (Al marge esquerre). Sententia.
Traducció: (Com nos Francesc per la misericòrdia divina bisbe de Tortosa, hem trobat Arnau Vinader, prevere i vicari de l’església d’Albalat, que té públicament una concubina, tanmateix el condemnem a pagar XX morabatins d’acord amb les constitucions sinodals de Tortosa, que ens haurà de pagar des d’ara fins un mes transcorregut de continuïtat, per a que els pague l’avisem per primera, segona i tercera vegada peremptòriament, per a que ens els pague dins del termini supradit, d’altra manera llançarem l’excomunió contra ell en aquest escrit. I, a més, condemnem al mateix Arnau pel joc a XX sous amb la mateixa pena i a que els pague en el mateix termini)
(Aquesta és la sentència, tal com consta al marge esquerre).
SEGONA HISTÒRIA.
(Fol. 63 v.)
En la visita a Castelló de la Plana el dia (XVIIº kalendas ianuarii), o siga el dia 16 de desembre de 1315, l’escrivà del bisbe escriu en l’acta:
Item, qui fuit inventum quod Thomàs Garull tenet publice concubinam, dominus episcopus monuit ipsum legitime primo quod hinc ad unum mensem continuo numerandum solvat eidem domino episcopo C solidos pro pena concubinatus predicti, aliter excomunionis sententiam contra eum protulit in hiis scriptis, quia satisfecit in loco de Albalato.
(També, que fou trobat que Tomàs Garull manté públicament una concubina, el senyor bisbe l’avisa segons les lleis que des d’aquest dia fins un mes comptat de continu pague al bisbe mateix 100 sous com a pena del citat concubinatge, d’altra manera diferí en aquests escrits la sentència d’excomunió contra ell, perquè els va pagar al lloc d’Albalat).
Suposadament aquesta anotació deu ser posterior, ja que encara no havia visitat Albalat. Ho feu el dia 1 de gener, tal com veiem a continuació.
TERCERA HISTÒRIA. ACTA DE LA VISITA PASTORAL A ALBALAT.
(Fol. 66)
Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener).
Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
Contra laycos
Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse.
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
ADDENDA:
- El vicari de Albalat era Arnau Vinader (Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato).
Els veins interrogats per la parroquia de Albalat foren: Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats (Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi).
- El rector que llavors regia ambdues parròquies era Gaspar Adell, el qual hi tenia residència permanent. Fins al Concili de Trento era prou normal que els rectors titulars de les parròquies no residissin habitualment en la parròquia d’on eren titulars i llavors un altre prevere de rang inferior s’encarregava de donar el servei als feligresos. Aquest fet s’ha relacionat amb la baixada de les rendes eclesiàstiques a partir de la crisi de mitjans del segle XIV que va obligar molts preveres a acumular beneficis (i rendes) per poder sobreviure, deixant desatesos així els llocs amb rendes de menys valor econòmic. Però a partir de l’esmentat concili s’obligarà els rectors a viure al costat dels seus feligresos. La inspecció de la parròquia de la Sénia fou breu i concisa i el bisbe parà atenció fonamentalment en els següents quatre aspectes: el Santíssim Sagrament, les fonts baptismals, els altars i, finalment, les peces d’orfebreria que servien per al culte. Els encarregats del manteniment eren els jurats de la vila, tal com passava a la majoria de poblacions de la diòcesi de Tortosa.
- Francesc de Paholah (Morella, 1250 – 17/10/1316) va ser un religiós i Bisbe de Tortosa. Nascut al si d'una important família de Morella el 1292 és triat canonge de Tortosa. L'any 1310, Paholac és nomenat bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte de l'antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes (1311 i 1314) i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren.La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
- En el siglo XVI las poblaciones de Miravet y Albalat dels Ànecs se trasladaron a la actual Cabanes, que se anexionó ambos territorios.
- La antigua iglesia de las denominadas de reconquista y parroquia referida en este artículo de Albalat dels Ànecs, es trova baix la protecció de la Declaració genérica del Decret de 22 d’abril de 1949, y la Ley 16/1985 sobre el Patrimonio Histórico Español.
BIOGRAFIA DEL BISBE FRANCESC DE PAHOLAC:
El Bisbe Paholac es un morellà històric, va cristianitzar i popularitzar la festa de Sant Antoni, instituint-la com a festa oficial en el Bisbat de Tortosa. Francisco de Paholac naixia en 1250 en el pit d’una poderosa família de Morella; va tenir una sòlida formació. Ja als 22 anys fundaria la Confraria de Sant Llàtzer i construiria a les afores del poble, a Santa Llúcia, un dels més antics llatzerets d’Espanya per a atendre als nobles malalts. En 1292 es triat canonge de Tortosa i en 1304 ingressa en l’Ordre de l’Hospital, passant a ser tresorer del Cabildo. En 1310, Paholac és nomenat Bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte del Santíssim de l’antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. En 1312 assisteix al Concili de Tarragona que declare innocents als templers de la Corona d’Aragó i confisque els seus bens al temps que els concedeix una pensió vitalícia. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes, i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren. La festa de Sant Antoni, per tant, tindrà arrels paganes i rituals que pervenen de temps més enllà de l’Edat Mitjana, però la seva sacralització va arribar al Bisbat de Tortosa en 1333 de la mà d’un morellà: Francesc Paholac. El rector que llavors regia ambdues parròquies era Gaspar Adell, el qual hi tenia residència permanent. Fins al Concili de Trento era prou normal que els rectors titulars de les parròquies no residissin habitualment en la parròquia d’on eren titulars i llavors un altre prevere de rang inferior s’encarregava de donar el servei als feligresos. Aquest fet s’ha relacionat amb la baixada de les rendes eclesiàstiques a partir de la crisi de mitjans del segle XIV que va obligar molts preveres a acumular beneficis (i rendes) per poder sobreviure, deixant desatesos així els llocs amb rendes de menys valor econòmic. Però a partir de l’esmentat concili s’obligarà els rectors a viure al costat dels seus feligresos. La inspecció de la parròquia de la Sénia fou breu i concisa i el bisbe parà atenció fonamentalment en els següents quatre aspectes: el Santíssim Sagrament, les fonts baptismals, els altars i, finalment, les peces d’orfebreria que servien per al culte. Els encarregats del manteniment eren els jurats de la vila, tal com passava a la majoria de poblacions de la diòcesi de Tortosa. La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
GLOSSARI DE PARAULES:
DELMES, DELME O DEUME: La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors; cast. diezmo. Tot lo deume en axí de les caualeries com de les reals heretats, Repartiment de Mall., fol 45 (segle XIII). G. de Zacosta auie V ainels e V porcels e io pregé-li que me'n dés delme... e no me'n uolg donar, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Letres de clam que B. de Torala uos a feit de nós del deume dels escaris de uiros que'ns demana, doc. segle XIII (Pujol Docs. 34). Donats foren a clergues censals e delmes e promeyes ab què visquessen, Llull Doctr. Puer. 81, 3. Per lo ters del delme que'l bisbe de Maiorcha pren en la capdelia del bisbe de Barcelona, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Com per gran profit del senyor rey e de sos delmes e comuna utilitat... sia stat determenat... que fos feta vna céquia noua, doc. a. 1381 (Codi Çagarriga 223). Que'l regne de Mallorques e el regne de València e lo regne de Múrcia conquerí sens croada e ajuda de la Sgleya, de que vuy ha tant la Sgleya que fort cosa seria de dir que de cinch regnes altres hagués tants delmes e premícies com ha d'aquests tres regnes, Muntaner Cròn., c. 36. Lo feu del castell de Claramunt ab tots sos delmes e drets, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). Fou ordenat... que de tot quant gonyaria donàs lo delme a la obra del monestir, Tomic Hist. 66. «Al senyor bisbe d'Urgell li paguem lo terç del delme» (Andorra). Graner d'es deume: el graner on es guardava la part de collita destinada a esser lliurada a l'Església o al senyor com a tribut (Mall.).
BIBLIOGRAFIA:
Garcia Egea, Ma. Teresa, (1993): La visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314 (Historia i documents). Editorial: Servei de Publicacions, Diputacio de Castello, 1993. ISBN 10: 8486895413 / ISBN 13: 9788486895419
Archivo Capitular de la Diócesis de Tortosa, sección de Visitas Pastorales bajo la signatura actual Nº 276 con el título: “Visita Canónica de la Diócesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac”.
Enric Guinot Rodriguez (2012): La creación de las comunidades campesinas y las parroquias rurales en una sociedad feudal de conquista: el sur de la Corona de Aragón (Mitad del siglo XII-mitad del siglo XIII). Mundos medievales: espacios, sociedades y poder : homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, Vol. 1, 2012, ISBN 978-84-8102-648-1, págs. 583-598
Monferrer i Monfort, Alvar (2008): Las cofradías de Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo Régimen (Biblioteca de les Aules)
Monferrer i Monfort, Alvar (1998): Cati i els pelegrins de Sant Pere. Generalitat Valenciana, Serie Minor, Religión.
Monferrer i Monfort, Alvar (1995): La Salpassa - Generalitat Valenciana: Serie Minor-Etnografia.
Monferrer i Monfort, Alvar (1993): Sant Antoni, Sant Valencià. Generalitat Valenciana, Serie Minor-Etnografia, religió.
Monferrer i Monfort, Alvar (2015): La visita pastoral del Bisbe de Tortosa Francesc de Paholac a Castelló de la Plana (1315). Patrimoni històric: El Castelló Medieval. Ponències i Comunicacions, 17es Jornades de Cultura Popular. Col-lecció Monografies de l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular de Castelló, pag. 119-142.
EXPOSICIÓ: La visita pastoral a la parroquia d’Albalat pel bisbe Paholac, va ocórrer en un mes de gener concretament el divendres, dia 1 de gener de l'any 1315 (Die veneris, kalendas ianuarii ) i es va interrogar sobre preceptes de la moral dels veins de la parròquia d'Albalat, a cinc persones rellevants del llóc, al Justícia Joan Pons , als jurats en Pere Spelt i Jaume Fortuny, i a dos homens més, en Pere Garriga i Doménec de Bernat. La visita del Bisbe Paholac es tal volta un dels documents més antics sobre esta parròquia al que e pogut accedir gràcies a la deferencia i col-laboració del historiador castellonenc Alvar Monferrer i Monfort. Fonts documentals: (Arxiu Capitular de la Diòcesis de Tortosa, secció “Visitas Pastorales” bajo la signatura actual Nº 276 con el título: «Visita Canònica de la Diòcesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac»).
DESCRIPCIÓ HISTÓRICA I ARQUITECTÓNICA DE LA PARRÒQUIA RURAL D'ALBALAT: L’església fortalesa d’Albalat es troba en la comarca castellonenca de la Plana Alta, al terme municipal de Cabanes (Castelló), i está dedicada a l'advocació de Nostra Senyora de l'Asunción o Santa Maria. Esta església és una construcció dels períodes de reconquesta, va ser construïda al segle XIII pel bisbat de Tortosa als peus d'un castell del mateix nom a la Ribera de Cabanes, on va estar el llogaret d'Albalat dels Ànecs. Esta església de reconquesta és una construcció en un molt bon estat de conservació i és una mostra de primera importància històrica i artística del territori valencià, és una joia arquitectònica medieval. El conjunt es compon de la nau de l'església dividida en quatre trams, coberta per una volta de canó apuntat amb elements gòtics de l’època, la capella major és semicircular coberta per volta d'ogives, la part defensiva de la torre, amb diversos espais únics com les considerables dependències de vigilància, les terrasses almenades, en la fortificació posterior es va elevar el mur fins a la part de les teulades, sobre la capella s'alça una torre que segueix la mateixa forma rematada en una terrassa emmerletada on esta l'espadanya de la campana. Té dos dependències de vigilància i guàrdia. En la part dreta de l'edifici als peus hi ha una dependència annexa de doble altura que podria ser l'antiga rectoria. La erificació d'esta església era la de ser una parròquia rural cristiana per a donar servei religiós en l'època de reconquesta a la comunitat campesina del llogaret d'Albalat dels Anecs. Posteriorment al segle XV-XVI va ser fortificada molt probablement per l'amenaça dels pirates barbarescos que assolaven la costa, possiblement traç l'important atac a la veïna localitat de Torreblanca en l'any 1396-1397. En esta església fortalesa d’Albalat va estar i va fer parada el rei Jaume I en un viatge procedent de la fortalesa d'Orpesa en viatge cap al nord del Regne de Valencia.
L'ESQUEMA DEL QÜESTIONARI DE LA VISITA PASTORAL DISSENYAT PEL BISBE FRANCESC DE PAHOLAC: Segons l’esquema que proposa Mª. T. García Egea (1993: 42-44), la primera part del qüestionari es titula “Contra clericos” (contra els clergues) i consta de 19 preguntes, a través de les quals el Bisbe va tractar de copsar la moralitat d’aquest estament i com complien els vicaris de l'església amb el seu ministeri sacerdotal. Els temes i preguntes de l’interrogatori són:
PRIMERA PART CONTRA CLERICOS (CONTRA ELS CLERGUES):
I.— Residència personal del rector.
II.— Documentació que acredita la seua ordenació.
III.— Promoció concedida dins de l’any que va obtenir la col·lació o permís d’exercir.
IV.— Si ha mort algun feligrès sense rebre la confessió, la comunió, el baptisme o la unció dels malalts, per negligència del rector o del vicari.
V.— Usos dels ingressos econòmics de l’església.
VI.— Dotació suficient de l’església pel que fa a llibres i ornaments litúrgics.
VII.— Servidors idonis i habituals que atenen el servei de l’església.
VIII.— Deure de l’hospitalitat.
IX.— Honestedat en la forma de vestir, ús de l’hàbit talar i mostrar la tonsura o coroneta.
X.— Pecats de blasfèmia, homicidi, sortilegi o sacrilegi.
XI.— Pecats d’heretgia, creences herètiques, ocultisme, etc.
XII.— Pecat de concubinatge.
XIII.— Si és jugador públic, de jocs d’atzar o jocs de daus.
XIV.— Si és negociant o usurer públic.
XV.— Simonia en l’orde sacerdotal, el benifet eclesiàstic i l’administració de sagraments.
XVI.— Celebració correcta de l’ofici diví des del càntic del gradual fins al completori.
XVII.— Lletres dimissòries del bisbe exhibides pel vicari.
XVIII.— Cura d’ànimes encomanada pel bisbe al vicari.
XIX.— Si els fills del rector, del vicari o d’un altre prevere actuen en l’altar.
SEGONA PART CONTRA LAYCOS: La segona part titulada contra laycos consta d’11 preguntes, a través de les quals es tracta de copsar la moralitat dels fidels, llurs relacions amb la parròquia i el compliment de les obligacions dels cristians. Les preguntes i temes del qüestionari contra els laics foren les seguents:
I.— Estat civil i pràctica del concubinatge.
II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia.
III.— Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.
IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos.
V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.
VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques.
VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives.
VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis.
IX.— Compliment dels llegats pietosos.
X.— Compliment del pagament de delmes i primícies.
XI.—
Correccions que hi farien entre el poble o el clergat.
(Fol. 66) ALBALAT
Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener).
Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
Contra laycos
Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse.
TRADUCCIÓ (del llatí al valencià per Alvar Monferrer i Monfort).
ACTA CONTRA ELS CLERGES.
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
ACTA CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan, fins el que pot cadascú.
ANÁLISIS EXTENSIU DE L'ACTA D'ALBALAT:
ACTA CONTRA ELS CLERGES: Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
- Contestacións al questionari, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al justicia…i al jurat …. ambós d'Albalat …. sobre el comportament del Clergat
CONTRA ELS LAICS.
Sobre el Iº, IIº, IIIº i el quart van dir que no. Sobre el Vº, VIº van dir no ho fan tots. Sobre els restants fan fins el que pot cadascú.
Contestacións als questionaris, preguntes fetes pel Bisbe Paholac interrogan al vicari d'Albalat …. sobre el comportament dels laics:
(I.—Estat civil i pràctica del concubinatge.= contestació, No).
(II.— Casats que no cohabiten amb l’esposa pròpia= contestació, No).
(III.—Unions matrimonials amb graus distints de consanguinitat, afinitat o filiació espiritual.= contestació, No).
(IV.— Pecat d’usura pública o canvis injustos= contestació, No).
(V.— Pecat de maledicció, sacrilegi, sortilegi, visita als endevinadors, etc.= contestació, no ho fan tots).
(VI.— Pecat d'heretgia o creences herètiques= contestació, no ho fan tots).
(VII.— Celebració de vigílies deshonestes en l’església, amb balls o reunions festives=contestació,......).
(VIII.— Observança de les festes de guardar i dels dejunis= contestació, fan fins el que pot cadascú).
(IX.— Compliment dels llegats pietosos= contestació,fan fins el que pot cadascú).
(X.— Compliment del pagament de delmes i primícies = fan fins el que pot cadascú).
(XI.— Correccions que hi farien entre el poble o el clergat = contestació,….).
ALBALAT:
GARCÍA EGENA, Mª Teresa (1993). La visita pastoral de la Diócesis de Tortosa del Obispo Paholac. 1914. Castelló, Diputació Provincial, pp. 294-297. El text original va en llatí i en cursiva, La resta en valencià, les traduccions entre parèntesi, com també alguns aclariments. La documentació dóna aquestes dades i prou. Hi a una segona història, sobre un altre concubinari, i una tercera amb el text de la visita a Albalat. En aquesta surten altres persones a les que el bisbe interroga.
PRIMERA HISTÒRIA: MOSSÈN ARNAU VINADER, PREVERE I VICARI DE L’ESGLÉSIA D’ALBALAT.
(Fol. 50 v.)
Visita pastoral Sancti Mathei (de Sant Mateu). Die Iovis, XIIº kalendas decembris. (Dijous, dia 12 de les calendes de desembre. 20 de novembre).
Arnaldus Vinader tenet in loco de Albalat publice concubinam, nomine cuius ignorant… (Arnau Vinader té al lloc d’Albalat públicament una concubina, el nom de la qual ignoren…)
(Fol. 51 r.)
Super XIIº. dixerunt quod sic, predictus Arnaldus Vinader et predictus Romeus Siurana quandam nomine Teresa. (Sobre el punt XII (qüestió sobre si tenien concubina): Van dir que sí, el citat Arnau Vinader i el citat Romeus Siurana, una tal de nom Teresa.
(Ara ja sabem el nom, Teresa, i, pel que diu, la tenía a mitges amb un altre mossèn, un tal Romeu Siurana. Potser aquesta Teresa era diferent a la desconeguda que vivia a Albalat. És a dir, la Teresa serviria a tots dos i la d’Albalat seria sols del Vinader).
Super XIIIº dixerunt quod viderunt multotiens ludentem Arnaldum Vinader ad aleas in platea (Sobre el XIIIº (qüestió sobre si jugaven a jocs de sort), van dir que havien vist moltes vegades Arnau Vinader que jugava als daus en la plaça.
Fol. 51 v. En la mateixa localitat i data:
Fuit vocatus Arnau Vinader, predictus, de quo fuit inventum quod tenebat publice concubinam. Et dominus episcopus processit contra eum ut sequitur... (Fou cridat el citat Arnau Vinader, del qual fou trobat que tenía públicament una concubina. I el senyor bisbe procedí contra ell con segueix...)
Cum nos Franciscus, miseratione divina Dertusensis episcopus, invenerimus Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato, tenentem publice concubinam, idcirco eundem in XX morabatinos concempnamus iuxta constitutionem synodalem Dertuse, nobis solvendis hinc ad unun mensem continuo numerandum, propter quos solvendos, monemus ipsum primo, secundo et tercio peremptorie, quod dictam quantitatem nobis solvat infra terminum supradictum, aliter contra eum excomunionis sententiam ferimus in hiis scriptis. Item condempnamus eundem Arnaldum propter ludum in XX solidos sub eadem pena et in eodem termino pro solvendis (Al marge esquerre). Sententia.
Traducció: (Com nos Francesc per la misericòrdia divina bisbe de Tortosa, hem trobat Arnau Vinader, prevere i vicari de l’església d’Albalat, que té públicament una concubina, tanmateix el condemnem a pagar XX morabatins d’acord amb les constitucions sinodals de Tortosa, que ens haurà de pagar des d’ara fins un mes transcorregut de continuïtat, per a que els pague l’avisem per primera, segona i tercera vegada peremptòriament, per a que ens els pague dins del termini supradit, d’altra manera llançarem l’excomunió contra ell en aquest escrit. I, a més, condemnem al mateix Arnau pel joc a XX sous amb la mateixa pena i a que els pague en el mateix termini)
(Aquesta és la sentència, tal com consta al marge esquerre).
SEGONA HISTÒRIA.
(Fol. 63 v.)
En la visita a Castelló de la Plana el dia (XVIIº kalendas ianuarii), o siga el dia 16 de desembre de 1315, l’escrivà del bisbe escriu en l’acta:
Item, qui fuit inventum quod Thomàs Garull tenet publice concubinam, dominus episcopus monuit ipsum legitime primo quod hinc ad unum mensem continuo numerandum solvat eidem domino episcopo C solidos pro pena concubinatus predicti, aliter excomunionis sententiam contra eum protulit in hiis scriptis, quia satisfecit in loco de Albalato.
(També, que fou trobat que Tomàs Garull manté públicament una concubina, el senyor bisbe l’avisa segons les lleis que des d’aquest dia fins un mes comptat de continu pague al bisbe mateix 100 sous com a pena del citat concubinatge, d’altra manera diferí en aquests escrits la sentència d’excomunió contra ell, perquè els va pagar al lloc d’Albalat).
Suposadament aquesta anotació deu ser posterior, ja que encara no havia visitat Albalat. Ho feu el dia 1 de gener, tal com veiem a continuació.
TERCERA HISTÒRIA. ACTA DE LA VISITA PASTORAL A ALBALAT.
(Fol. 66)
Die veneris, kalendas ianuarii (Divendres, dia 1 de gener).
Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi, interrogati super IIIIº capitulo dixerunt quod Paschasius de Campos et uxor sua et quedam soror Arnaldi Vinader, vicarii, nomine Sclaramonda, obierunt absque confessione et fuerunt sepulti absque divino officio in culpam ipsius vicarii. Super V.° dixerunt quod dictus vicarius fregit clausuram cuiusdam arche ubi erant capite et nesciunt quid fecit de ipsis. Super VIIº dixerunt quod non tenuit scolarem. Super VIIIº dixerunt quod male. Super IXº dixerunt quod continuo portat arma vicarius. Super Xº et XIº dixerunt quod non, hoc excepto quod accepit de ecclesia quoddam manutergium vicarius. Super XIIº dixerunt quod tenuit hic publice concubinam. Super XIIIº dixerunt quod ludit publice ad omnes ludos. Super XVIº dixerunt quod male facit officium suum.
Contra laycos
Super Iº, IIº, IIIº et quarto dixerunt quod non. Super Vº, VIº dixerunt quod omnes faciunt non. Super aliis bene fit iuxta eorum posse.
Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats sobre el capítol IIIIº, digueren que Pascasi de Campos i la seua muller i una germana d’Arnau Vinader, el vicari, de nom Sclaramonda, moriren sense confessió i foren soterrats sense cap ofici diví, per culpa del mateix vicari. Sobre el Vº, digueren que el citat vicari va trencar el pany d’una arca on estaven els cabals i no saben què feu amb ells. Sobre el VIIº, van dir que no tingué cap escolà. Sobre el VIIIº, van dir que malament. Sobre el IXº van dir que el vicari porta armes de continu. Sobre el Xº i l’XIº digueren que no, excepte que el vicari va prendre una tovalla de l’església. Sobre el XIIº van dir que tingué aquí una concubina públicament. Sobre el XIIIº van dir que juga públicament a tots els jocs. Sobre el XVIº van dir que compleix el seu ofici malament.
ADDENDA:
- El vicari de Albalat era Arnau Vinader (Arnaldum Vinader, presbiterum et vicarium ecclesie de Albalato).
Els veins interrogats per la parroquia de Albalat foren: Joan Pons, justícia, Pere Spelt i Jaume Fortuny, jurats, i Pere Garriga i Doménec de Bernat, interrogats (Johannes Ponç, iustitia, Petrus Spelt et lacobus Fortuny, iurati et Petrus Garriga et Dominicus Bernardi).
- El rector que llavors regia ambdues parròquies era Gaspar Adell, el qual hi tenia residència permanent. Fins al Concili de Trento era prou normal que els rectors titulars de les parròquies no residissin habitualment en la parròquia d’on eren titulars i llavors un altre prevere de rang inferior s’encarregava de donar el servei als feligresos. Aquest fet s’ha relacionat amb la baixada de les rendes eclesiàstiques a partir de la crisi de mitjans del segle XIV que va obligar molts preveres a acumular beneficis (i rendes) per poder sobreviure, deixant desatesos així els llocs amb rendes de menys valor econòmic. Però a partir de l’esmentat concili s’obligarà els rectors a viure al costat dels seus feligresos. La inspecció de la parròquia de la Sénia fou breu i concisa i el bisbe parà atenció fonamentalment en els següents quatre aspectes: el Santíssim Sagrament, les fonts baptismals, els altars i, finalment, les peces d’orfebreria que servien per al culte. Els encarregats del manteniment eren els jurats de la vila, tal com passava a la majoria de poblacions de la diòcesi de Tortosa.
- Francesc de Paholah (Morella, 1250 – 17/10/1316) va ser un religiós i Bisbe de Tortosa. Nascut al si d'una important família de Morella el 1292 és triat canonge de Tortosa. L'any 1310, Paholac és nomenat bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte de l'antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes (1311 i 1314) i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren.La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
- En el siglo XVI las poblaciones de Miravet y Albalat dels Ànecs se trasladaron a la actual Cabanes, que se anexionó ambos territorios.
- La antigua iglesia de las denominadas de reconquista y parroquia referida en este artículo de Albalat dels Ànecs, es trova baix la protecció de la Declaració genérica del Decret de 22 d’abril de 1949, y la Ley 16/1985 sobre el Patrimonio Histórico Español.
BIOGRAFIA DEL BISBE FRANCESC DE PAHOLAC:
El Bisbe Paholac es un morellà històric, va cristianitzar i popularitzar la festa de Sant Antoni, instituint-la com a festa oficial en el Bisbat de Tortosa. Francisco de Paholac naixia en 1250 en el pit d’una poderosa família de Morella; va tenir una sòlida formació. Ja als 22 anys fundaria la Confraria de Sant Llàtzer i construiria a les afores del poble, a Santa Llúcia, un dels més antics llatzerets d’Espanya per a atendre als nobles malalts. En 1292 es triat canonge de Tortosa i en 1304 ingressa en l’Ordre de l’Hospital, passant a ser tresorer del Cabildo. En 1310, Paholac és nomenat Bisbe i immediatament desmembra les parròquies de Morella i trasllada el culte del Santíssim de l’antiga mesquita a la recent acabada església arxiprestal. En 1312 assisteix al Concili de Tarragona que declare innocents als templers de la Corona d’Aragó i confisque els seus bens al temps que els concedeix una pensió vitalícia. El Bisbe Paholac va celebrar sínodes, i va establir varies festes, com les de la Passió, Sant Julià, Sant Blai, o Sant Antoni. Totes elles tenen encara, a dia d’avui, molts pobles que les celebren. La festa de Sant Antoni, per tant, tindrà arrels paganes i rituals que pervenen de temps més enllà de l’Edat Mitjana, però la seva sacralització va arribar al Bisbat de Tortosa en 1333 de la mà d’un morellà: Francesc Paholac. El rector que llavors regia ambdues parròquies era Gaspar Adell, el qual hi tenia residència permanent. Fins al Concili de Trento era prou normal que els rectors titulars de les parròquies no residissin habitualment en la parròquia d’on eren titulars i llavors un altre prevere de rang inferior s’encarregava de donar el servei als feligresos. Aquest fet s’ha relacionat amb la baixada de les rendes eclesiàstiques a partir de la crisi de mitjans del segle XIV que va obligar molts preveres a acumular beneficis (i rendes) per poder sobreviure, deixant desatesos així els llocs amb rendes de menys valor econòmic. Però a partir de l’esmentat concili s’obligarà els rectors a viure al costat dels seus feligresos. La inspecció de la parròquia de la Sénia fou breu i concisa i el bisbe parà atenció fonamentalment en els següents quatre aspectes: el Santíssim Sagrament, les fonts baptismals, els altars i, finalment, les peces d’orfebreria que servien per al culte. Els encarregats del manteniment eren els jurats de la vila, tal com passava a la majoria de poblacions de la diòcesi de Tortosa. La seua urna funerària se conserva des del 1966 a la Capella de Santa Càndida i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa.
GLOSSARI DE PARAULES:
DELMES, DELME O DEUME: La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors; cast. diezmo. Tot lo deume en axí de les caualeries com de les reals heretats, Repartiment de Mall., fol 45 (segle XIII). G. de Zacosta auie V ainels e V porcels e io pregé-li que me'n dés delme... e no me'n uolg donar, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Letres de clam que B. de Torala uos a feit de nós del deume dels escaris de uiros que'ns demana, doc. segle XIII (Pujol Docs. 34). Donats foren a clergues censals e delmes e promeyes ab què visquessen, Llull Doctr. Puer. 81, 3. Per lo ters del delme que'l bisbe de Maiorcha pren en la capdelia del bisbe de Barcelona, doc. a. 1285 (Boll. Lul. vii, 59). Com per gran profit del senyor rey e de sos delmes e comuna utilitat... sia stat determenat... que fos feta vna céquia noua, doc. a. 1381 (Codi Çagarriga 223). Que'l regne de Mallorques e el regne de València e lo regne de Múrcia conquerí sens croada e ajuda de la Sgleya, de que vuy ha tant la Sgleya que fort cosa seria de dir que de cinch regnes altres hagués tants delmes e premícies com ha d'aquests tres regnes, Muntaner Cròn., c. 36. Lo feu del castell de Claramunt ab tots sos delmes e drets, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). Fou ordenat... que de tot quant gonyaria donàs lo delme a la obra del monestir, Tomic Hist. 66. «Al senyor bisbe d'Urgell li paguem lo terç del delme» (Andorra). Graner d'es deume: el graner on es guardava la part de collita destinada a esser lliurada a l'Església o al senyor com a tribut (Mall.).
2. La desena part de qualsevol cosa (Mall.). No passa dia que no rebem cartes,
o gloses... Advertim qu'hem pensat no publicar-ne ni es deume, Ignor. 15. «En
Joan no sap el deume de sa teologia que sap En Jaume» (Mall.). «Jo no tenc el
deume dels diners que tu tens» (Mall.).
Loc.—a) Cup del delme: nom insultant que es
dóna a un per dir-li que està embriac (Barc.). Ànsia allà, cabàs de les dotze,
cup del delme!, Vilanova Obres, xi, 165. Es diu per al·lusió a l'antic cup del
delme, on es recollia el vi destinat a pagar el delme a l'Església, i que era
un cup de grans dimensions.—b) Esser com un xai de delme: esser molt dòcil,
molt mansoi (Empordà).—c) Pagar delme: haver de fer parts de la collita o del
bestiar per a atendre obligacions d'amistat o altres compromisos (Llofriu).—d)
No pagar deume: dir moltes mentides, no remirar-se gens a dir la veritat
(Mall., Men.). La frase completa és: «No paga deume de ses mentides que diu».
PRIMÍCIES:
VIGÍLIA: Acció de vetllar; estat del qui no dorm, sobretot per treballar, per preocupacions, etc. Vetlen e posen guaytes per lo mur; veus aquesta vigília no's fa per amor de guany temporal, mas per temor de perill mundanal, Sermons SVF, ii, 101. Com fos en lo llit e dormir no pogués..., cansat per longa vigília, s'adormí, Curial, ii, 138. Foren estèrils | ton sabi fondejar y tes vigílies, Collell Flor. 99. a) ant. Cadascun dels espais de tres hores en què es dividia la nit. Lo temps més conuenient per a la contemplació és de nit en la primera vigília, Eximenis Scala. En la quarta vigília, Evang. Palau.
PRIMÍCIES:
VIGÍLIA: Acció de vetllar; estat del qui no dorm, sobretot per treballar, per preocupacions, etc. Vetlen e posen guaytes per lo mur; veus aquesta vigília no's fa per amor de guany temporal, mas per temor de perill mundanal, Sermons SVF, ii, 101. Com fos en lo llit e dormir no pogués..., cansat per longa vigília, s'adormí, Curial, ii, 138. Foren estèrils | ton sabi fondejar y tes vigílies, Collell Flor. 99. a) ant. Cadascun dels espais de tres hores en què es dividia la nit. Lo temps més conuenient per a la contemplació és de nit en la primera vigília, Eximenis Scala. En la quarta vigília, Evang. Palau.
2. Ofici litúrgic que se celebra en la nit abans d'una festivitat. Anaren a una
sgleya hon hauia vigília de un sant, Llull Felix, pt. vi, c. 2.
3. El dia immediatament anterior a una festivitat. Les vigílies e les festes
sien seruades, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). L'endemà fou vigília de
Nadal, Pere IV, Cròn. 375. Era la vigília de no sé quina festa, Riber Miny. 63.
4. Dejuni, especialment el que es practica el dia abans d'una festivitat. Ab
uigílies e ab oracions, Hom. Org. 5 vo. Qui ha fet luxúria, dar-li abstinència
e afflicció de vigílies, Sermon St. Pere. Menjar de vigília: dejunar.
5. Dies pròxims a un esdeveniment imminent. Nosaltres estam en vigília de una
gran guerra, Lacavalleria Gazoph. Tan animada, tan lluïda i esplèndida com a
vigílies que érem de Nadal, Pons Com an. 128.
CLERGAT
VICARI: Home que asisteix a un superior en les seves funcions i que el substitueix i representa en les absències; en español o castellano: vicario. La A ha mès en est món vicari e loctinent seu, so és lo Sant Apostoli, Llull Cont. 346, 4. En confessió és confessor vicari de Déu, Llull Mil Prov. 432. Morí lo dit Feredich rey de Sicília... lexant la dita filla Maria, de la qual quatre barons de aquell regne... se faeren vicaris per quatre parts del regne, Pere IV, Cròn. 389. Restaren en grans e àrdues fahenes com a lochtinents e vicaris seus, Villena Vita Chr., c. 250. Vicari de Jesucrist: el Papa. Jo m'era declarat... ab lo vertader vicari de Jesu Christ, Metge Somni ii. Especialment: a) El segon superior d'una ordre religiosa.—b) Sacerdot que exerceix el ministeri parroquial sense tenir el grau de rector o ecònom. En aquesta jerarchia van papes, cardenals, bisbes, rectors, vicaris, Sermons SVF, i, 192. Bé li scombra les arenes nostre Vicari, Coll. Dames 411. Un senyor Vicari examinava de doctrina a un al·lot de casa pobre, Ignor. 4.—c) Vicari General: funcionari eclesiàstic que exerceix autoritat com a substitut i representant del Bisbe.—d) Vicari Capitular: canonge elegit pel Capítol catedral per a governar la diòcesi quan el Bisbe és mort o està impedit. :
VICARI: Home que asisteix a un superior en les seves funcions i que el substitueix i representa en les absències; en español o castellano: vicario. La A ha mès en est món vicari e loctinent seu, so és lo Sant Apostoli, Llull Cont. 346, 4. En confessió és confessor vicari de Déu, Llull Mil Prov. 432. Morí lo dit Feredich rey de Sicília... lexant la dita filla Maria, de la qual quatre barons de aquell regne... se faeren vicaris per quatre parts del regne, Pere IV, Cròn. 389. Restaren en grans e àrdues fahenes com a lochtinents e vicaris seus, Villena Vita Chr., c. 250. Vicari de Jesucrist: el Papa. Jo m'era declarat... ab lo vertader vicari de Jesu Christ, Metge Somni ii. Especialment: a) El segon superior d'una ordre religiosa.—b) Sacerdot que exerceix el ministeri parroquial sense tenir el grau de rector o ecònom. En aquesta jerarchia van papes, cardenals, bisbes, rectors, vicaris, Sermons SVF, i, 192. Bé li scombra les arenes nostre Vicari, Coll. Dames 411. Un senyor Vicari examinava de doctrina a un al·lot de casa pobre, Ignor. 4.—c) Vicari General: funcionari eclesiàstic que exerceix autoritat com a substitut i representant del Bisbe.—d) Vicari Capitular: canonge elegit pel Capítol catedral per a governar la diòcesi quan el Bisbe és mort o està impedit. :
SACRILEGI: Violència
o ofensa greu inferida a persona o cosa sagrada; cast. sacrilegio. Que esgieyes
et clergues..., sacrilegis qui fossen fets en lurs bisbats requiren e pledegen,
doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 298). "...Si has comès sacrilegi ab monja...", Eximenis
Conf. 11. "...Acomateren lo enorme sacrilegi dant mort al fill...", Alegre Transf. 142.
Com que el triar-ne alguna fóra un gros sacrilegi artístic, Pons Com an. 198.
USURA
CONCUBINATGE
SORTILEGI, en español o castellano sortilegio: Endevinació
per sorts supersticioses. Crim de sortilegi, documentat en l'any 1424
(Priv. Ordin. Valls Pir. 265). "...Alguna persona sia bruxa o usa de sortilegis...",
fatellerias, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 923).
HEREJIACONCUBINATGE
BIBLIOGRAFIA:
Garcia Egea, Ma. Teresa, (1993): La visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314 (Historia i documents). Editorial: Servei de Publicacions, Diputacio de Castello, 1993. ISBN 10: 8486895413 / ISBN 13: 9788486895419
Archivo Capitular de la Diócesis de Tortosa, sección de Visitas Pastorales bajo la signatura actual Nº 276 con el título: “Visita Canónica de la Diócesis de Tortosa por su Obispo Francisco Paholac”.
Enric Guinot Rodriguez (2012): La creación de las comunidades campesinas y las parroquias rurales en una sociedad feudal de conquista: el sur de la Corona de Aragón (Mitad del siglo XII-mitad del siglo XIII). Mundos medievales: espacios, sociedades y poder : homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, Vol. 1, 2012, ISBN 978-84-8102-648-1, págs. 583-598
Monferrer i Monfort, Alvar (2008): Las cofradías de Castellón y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo Régimen (Biblioteca de les Aules)
Monferrer i Monfort, Alvar (1998): Cati i els pelegrins de Sant Pere. Generalitat Valenciana, Serie Minor, Religión.
Monferrer i Monfort, Alvar (1995): La Salpassa - Generalitat Valenciana: Serie Minor-Etnografia.
Monferrer i Monfort, Alvar (1993): Sant Antoni, Sant Valencià. Generalitat Valenciana, Serie Minor-Etnografia, religió.
Monferrer i Monfort, Alvar (2015): La visita pastoral del Bisbe de Tortosa Francesc de Paholac a Castelló de la Plana (1315). Patrimoni històric: El Castelló Medieval. Ponències i Comunicacions, 17es Jornades de Cultura Popular. Col-lecció Monografies de l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular de Castelló, pag. 119-142.
(Relator Juan E. Prades).
ARXIU FOTOGRÁFIC DE LA PARRÒQUIA D'ALBALAT:
ARXIU FOTOGRÁFIC DE LA PARRÒQUIA D'ALBALAT:
No hay comentarios:
Publicar un comentario