PAISATGES HISTÒRICS DE TERRES CASTELLONENQUES:
LA TORRE DE
COSTA DE TORRELASAL (LA RIBERA DE CABANES, LA PLANA ALTA)ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.
La torre de La Sal és una obra castrense construïda al costat de la vora de la mar, és a cent metres de la platja, a dos-cents metres cap al nord es troba el reng de cases de Torrelasal, l'antic caseriu de pescadors que ampra el nom a la torre sentinella. Entre el poblat i la torre es creu que era on estaven les salines de l'època romana, explotades pels habitants d'un antic assentament iber-romà amb tràfic portuari de mercaderies i fondeig de vaixells. Posició: WGS- latitud 40º 7' 50'91 N, i longitud 0º 9' 47'10 E.
Esta torre pertany-a la guarda militar de la costa, formant part de l'entramat de la xarxa de torres, atalaies i altres fortificacions del districte de Peníscola, que varen defensar este litoral dels atacs barbarescos fins al segle XIX, de la porta de la torre mou el conegut i popular camí de l'Atall, este vial era part vital de l'entramat de la defensa de la costa, el camí va ser construït al segle XVI, com a pas de ronda dels a talladors a cavall, que feien la ronda eixint de la torre en direccions oposades. La força de sang destinada a este tipo de torres de costa intermitxes, de normal podia ser de quatre hòmens d'armes, dos eren els anomenats "torreros" o torrers armats, i s'alternaven en la vigilància estabulats des de la plataforma i les espitlleres de la torre, els altres dos hòmens eren els atalladors, i anaven a cavall, i la seua missió consistia a fer el recorregut de ronda i la consegüent vigilància dels espais de terreny de costa situats entre la seua torre i les següents, així com la comunicació amb la població civil i militar i fer de correus d'avis de rebato des de la seua torre amb les poblacions veïnes “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa del Reino de Valencia año 1673 “.
La Torre de La Sal és una torre artillà del segle XVI de planta quadrada, té uns dotze metres d'alçada i es conserva en bon estat, va ser construïda en una zona semi pantanosa amb un sol poc estable i amb un nivell freàtic alt, per a l'assentament ferm de la base de la torre i per garantir l'estabilitat de la construcció, varen obrir un clot en cota zero per a cimentació, construí-ren una ampla solera acabada amb talús elevat un metre sobre el nivell del terra original, tot reomplit de pedres, rebles i morter de cimentació de base de l’obra de la torre. La solera i el talús està subjectat, recercat i demarcat per lloses clavades a terra, cercant el voltant de la torre. La torre està solitària, i no tenia cap construcció adossada. La construcció esta feta amb mamposteria i silleria a les cantoneres, i als recercats de la porta, finestres i modillons. La distribució es planta baixa, dos plantes elevades, i terrassa superior o plataforma armada. Té una balconada que és impròpia de la construcció original.
Els elements defensius més importants es concentren en la planta superior o plataforma d'armes cercada d'antepit (parapet), defensivament la torre està dotada amb garita al angul oest, un matacà que defensa la vertical de la porta d'entrada, quatre sageteres obertes al parapet, i dos troneres d'artilleria .
Es en l’any 1554 quan el Virrey i Capità General del Regne de Valencià Don Bernardo Cardenas Pacheco “Duque de Maqueda”, publicava les ordenances de la guarda marítima del Regne de Valencia, vinculades a la vigilància, la defensa i la inspecció de la costa, que constava de nombrosos membres operatius: requeridors, guardes, escuches, atalaies, visitadors, atalladors, cuerpos auxiliars i forcés de rereguarda acantonades en llocs estratègics que constituïen les companyes de cavalls de la costa, a les que s’unien milícies ciutadanes de voluntaris dels pobles veïns. En arreglo a estes ordenances el litoral Valencià va quedar dividit en districtes, la torre de Torrelasal pertanya al districte de Peníscola i feia de límit amb el districte de Castelló.
La torre de La Sal està declarat monument d'interés cultural “BIC”, anotació ministerial R-I-51-0010751.
(Valencià) Poema: TORRE DE COSTA:
La torre es va quedar sola,
Sense guàrdies, ni artillers
Reposant de les seves llargues batalles,
Només acull dracs i ratpenats
Afrontada davant la mar, vestida d'heura i silenci
La torre segueix sola, presa d'ombres i misteris.
(J.E.P.B.-2010)
(Español) Poema: TORRE DE COSTA:La torre se quedo sola,
Sin guardias, ni artilleros
Reposando de sus largas batallas,
Solo cobija dragones i murciélagos
Afrontada ante el mar, vestida de hiedra i silencio
La torre sigue sola, presa de sombras i misterios.
(J.E.P.B.-2010)
BIBLIOGRAFIA:
- Manrique Gonzaga, Vespasiano (1673):
“Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa Marítima de este Reino de Valencia”
28 de junio 1673. Publicadas por Vicente Castañeda en sus relaciones
Geográficas, Topográficas, e Históricas del Reino de Valencia 1919.- París Muñóz, Eduardo (1990): “Torrenostra, historia, marinería y turismo”. 1990.
- Vilar,J.B.: “Fortificación y defensa del litoral en el sur valenciano s. XVI-XVIII”. Cuadernos de la Biblioteca de Tetuán 19-20.
- Tofiño de San Miguel, Vicente (1786): Carta esférica de la costa de España en el Mediterráneo”. Madrid 1786.
- Tofiño de San Miguel, Vicente: “Derrotero de las costas de España en el Mediterráneo y su correspondiente de Africa”. Escrito en los años 1783 y 1784. Madrid 1832.
- Roca Traver Francisco A. (1988):
“Noticias Históricas de Torreblanca”. Castellón 1988.
- Cámara Muñóz, Alicia: Los
guardianes del mar: fortificaciones, torres, atalayas en la costa valenciana
(s.XVI)”. UNED.
- Forcada Martí, Vicente (1992):
“Torres y castillos de la provincia de Castellón”. 1992.
